Avui fa una setmana un exemplar d'òs polar adolescent (de 2 a 3 anys), va arribar nedant a les costes del nord d'Islàndia provinent de Groenlandia. El llarg viatge que va haver de fer (més de 300 kilòmetres separen per mar Islàndia de Groenlandia), seria el seu darrer destí. Al poc de deambular per terres islandeses, un grup de cacadors esperaven amb impaciència que la policia local donés el permís per matar-lo. Allà no hi havia ni biòlegs, ni veterinaris, ni tan sols membres del Ministeri de Medi Ambient Islandès, sinó el pagès propietari de les terres i un grup de persones vingudes expressament per prémer el gallet (entre ells el policia de la zona). De Reykjavík arribaven les notícies que el somnífer per adormir-lo i capturar-lo viu, trigaria pel cap baix, un dia en arribar al nord. L'operació de salvar aquest exemplar i retornar-lo al seu hàbitat natural, esdevenia massa complicada per un govern que sempre que es tracta de protecció ambiental, respòn contrariament al que esperen els proteccionistes ambientals. Esdevenint tan sols, un Ministeri de Medi Ambient simbòl.lic i simplement d'aparenca.
El pagès propietari de les terres per les que passeja el jove exemplar d'òs polar, diu que pateix pels seus cavalls i ovelles (únics éssers vius de la zona a banda dels cacadors que s'han desplacat cap aquell racó de món). I la policia local, en un intent de no allargar la jornada més enllà del que és habitual, manifesta que seguir a aquest exemplar amb boira, pot ser molt perillós (malgrat això, la boira encara no s'ha manifestat i atenent a la meteorologia illenca no es pot dir que es produeixi amb una certesa absoluta).
Lluny, en un darreríssim terme queden consideracions de l'ordre: espècie protegida, en perill d'extinció, protecció de fauna i flora...Medi Ambient diu pensar en l'interés general i dóna als cacadors el que venien buscant. El jove òs mort abatut a trets, 20 anys després de la mort del darrer exemplar d'aquesta espècie en territori islandès. Un dels artífexs de la mort d'aquest avantpassat d'òs polar, apareix per la televisió nacional islandesa declarant que es presenta voluntari per dissecar al nou exemplar. La inmediatesa amb la que els mitjans ens presenten aquesta notícia i de les declaracions de les parts, només es pot concloure que des del moment que aquest exemplar va trepitjar sòl islandès, això era la crònica d'una mort anunciada.
