Ho ha tornat a fer!

Admirable! Des d'aquest moment, aquest bloc, es confessa fervent admirador del periodista del diari El País, John Carlin. És el clar exemple del Príncep, "el fi, justifica els mitjans". I que per fer un reportatge "periodístic" sobre indrets del món, no cal res més que ser un cronista eventual i parlar en primera persona com si es fos tot un expert.

Ho ha tornat a fer, ha tornat a escriure sobre Islàndia amb el to al que ja ens té acostumats. Aquest cop ha estat un article al Dominical de El País de fa dos caps de setmana. Dins de l'apartat viatges ens sorprèn llegir sobre la illa i ens sorprèn per dos motius importants:

El primer, parla d'un fet que tingué lloc a Reykjavík a finals del mes de febrer (el certamen gastronòmic Food&Fun 2008). Ens ho presenta com si hagués estat notícia de la setmana passada (com si fos candent actualitat). Quan es tracta d'un fet passat i oblidat i del que ningú, excepte ell i els restauradors que s'hi van lluir allà, s'enrecorden.
El segon, fa dos afirmacions que ratllen el surrealisme: 1) Els islandesos no són grassos, i 2) Viuen 100 anys.

Des d'aquest petit racó de món, situat a 66 graus nord, convidem al nostre benvolgut Carlin a que vingui a l'illa i descobreixi amb els seus propis ulls que els illencs són cepats i corpulents amb un índex elevat d'obessitat semblant als americans. I si no es deixa sorprendre amb la gent que trobi pel carrer, els cementiris estan plens d'avantpassats illencs que no arriben a la vuitantena.

Serveixi aquest bloc per fer una crida a la redacció de El País, tenen a les seves files a la filla d'un islandès de nom Alda Ólafsson. Aquesta noia escriu amb absolut coneixement de causa sobre el seu país.