El que no ens ensenyen d'Islàndia a les guies
Escàndols polítics com els de Lucia Celeste (la noia de Guatemala que sense complimentar el temps per a adquirir la nacionalitat islandesa, l'aconsegueix gràcies a que una comissió parlamentària fa ulls grossos a la llei d'inmigració...tot perquè tenia una relació sentimental amb el fill de l'ex-Ministre de Medi Ambient), destrucció d'hàbitats i de l'entorn natural al nord-est d'Islàndia per a la construcció d'una planta gegant americana (ALCOA) dedicada a la fabricació d'alumini...per no parlar de la quantitat inombrable de treballadors sense els permissos de residència o treball en regla (en un recent accident laboral a AlCOA, més de 20 treballadors, van perdre la vida i no tenien cap mena de paper sobre la seva situació legal a Islandia). Aquesta és la Islàndia que no ensenyen enlloc, de la que els diaris externs no en parlen.
La Islandia que presumeix ser verda i ecològica quan en el fons només és afortunadament verge perquè acaba de fer els primers passos dins l'escena industrial mundial, demostra un altre cop la seva manca de coneixement ambiental en la gestió del territori des de la capital mateix. L'especulació immobiliaria ha guanyat la partida i en un pais totalment despoblat (3,1 habitats per kilòmetre quadrat), pensa guanyar terreny al mar per a construir vivendes a prop del centre de la ciutat mitjancant uns estudis geogràfics i ambientals sense fonaments preparats des de l'Ajuntament per donar la raó a la finalitat constructora i especulativa. La resposta des de l'Ajuntament a les crítiques dels veins és: "Ara que estem fent les obres de la nova seu de la música tenim molta terra i l'hem de posar en algun lloc". És a dir, que des del consistori s'afirma que es cobrirà aquesta porció de mar amb sòls residuals, atès que on s'edifica la nova seu de la música hi havia una benzinera i els seus sòls no han estat tractats de cap manera.
Curiositats de la vida, Samfylkingin (el partit Socialista Islandès), va ser l'encarregat de dissenyar i tirar endavant amb aquest meravellós planejament. Cosa que demostra que quan arriba al poder (com actualment està fent dins del govern d'Islandia), el seu tarannà és més de dretes que d'esquerres. Tampoc els líders de Vinstrihreyfingin - grænt (l'esquerre verda), no s'han ni oposat, ni han expressat el seu parer. Potser veurem als líders de les equerres islandeses d'aquí poc adquirint una nova vivenda en aquesta zona a primera línea de mar.
Mentres que per el debat de la perillositat de tenir un aeroport al bell mig de la ciutat (l'aeroport de vols interns del país), s'ha deixat de costat perquè no interessa parlar-ne, l'Ajuntament de Reykjavík juga a construir la seva ciutat de Lego particular posant més pressió a les seves costes on (per si no fos prou indicativa la dada), el nombre de balenes és cada cop inferior.
La Islandia que presumeix ser verda i ecològica quan en el fons només és afortunadament verge perquè acaba de fer els primers passos dins l'escena industrial mundial, demostra un altre cop la seva manca de coneixement ambiental en la gestió del territori des de la capital mateix. L'especulació immobiliaria ha guanyat la partida i en un pais totalment despoblat (3,1 habitats per kilòmetre quadrat), pensa guanyar terreny al mar per a construir vivendes a prop del centre de la ciutat mitjancant uns estudis geogràfics i ambientals sense fonaments preparats des de l'Ajuntament per donar la raó a la finalitat constructora i especulativa. La resposta des de l'Ajuntament a les crítiques dels veins és: "Ara que estem fent les obres de la nova seu de la música tenim molta terra i l'hem de posar en algun lloc". És a dir, que des del consistori s'afirma que es cobrirà aquesta porció de mar amb sòls residuals, atès que on s'edifica la nova seu de la música hi havia una benzinera i els seus sòls no han estat tractats de cap manera.
Curiositats de la vida, Samfylkingin (el partit Socialista Islandès), va ser l'encarregat de dissenyar i tirar endavant amb aquest meravellós planejament. Cosa que demostra que quan arriba al poder (com actualment està fent dins del govern d'Islandia), el seu tarannà és més de dretes que d'esquerres. Tampoc els líders de Vinstrihreyfingin - grænt (l'esquerre verda), no s'han ni oposat, ni han expressat el seu parer. Potser veurem als líders de les equerres islandeses d'aquí poc adquirint una nova vivenda en aquesta zona a primera línea de mar.
Mentres que per el debat de la perillositat de tenir un aeroport al bell mig de la ciutat (l'aeroport de vols interns del país), s'ha deixat de costat perquè no interessa parlar-ne, l'Ajuntament de Reykjavík juga a construir la seva ciutat de Lego particular posant més pressió a les seves costes on (per si no fos prou indicativa la dada), el nombre de balenes és cada cop inferior.